aquests dies
i cada dia realment
orbito al voltant de la idea de la fisicitat,
de la corporeïtat
és una investigació
(que crec que no acaba mai)
sobre ser cos,
sobre les seves múltiples significacions i possibilitats d’expressió i existència
aquesta cerca té molt a veure amb tancar els ulls
i sentir el batec,
explorar-se les ganes
i donar-se temps i espai
té molt a veure amb alinear-te amb els teus ritmes
captivada pel propi so
però també és un obrir les finestres i regenerar l’aire de les cèl·lules,
ballar al so de les realitats exteriors que s’escolen plaents per l’habitació
en forma de músiques, aromes o altres cossos
és un decidir-se a estar oberta
al ventall ampli i sorprenent
de possibilitats de la sensorialitat.
Aquesta cerca només se’m fa possible quan m’hi dedico
amb atenció i profunditat, és a dir,
amb amplitud de temps i espai,
amb lentitud,
amb calma i concentració.
Requereix de mi comprensió i humilitat,
molt joc,
benevolència i tacte,
molta compassió i suavitat,
però també molta autoafirmació i fermesa.
És un treball d’arrels crues i fruits dolços.
És un camí que m’imbrica de manera profunda al meu ésser
i a les arrels cardinals que em sostenen
tot i que això de cardinal,
en el sentit de central i sustentador,
em fa pensar en cada extensió d’arrel,
en les de llarga arrelada
però també en les de tija curta,
vinculades de manera essencial al meu fet quotidià,
a cada ara de l’ara.
Aquest treball em porta amb plaer
a configurar una mirada amant,
dedicada a sacralitzar el detall i l’anècdota
a mirar i a percebre amb devoció
a entregar-me amb temps i presència a cada cosa,
a cada relat, visió o persona,
és un fer, o no-fer, des del convenciment de voler assaborir
de voler allargar els contorns temporals
d’allò que té sentit,
d’allò que em dona sentit
d’allò que aprofundeix el temps.