dia de deesses i deus, de dones i homes arbre,
arrelades i alats
és també un relat atemporal
que em fa pensar en espigues i primaveres
o en qualsevol moment estacional de blaus i blancs definits,
de frescors agraïdes
d’aromes a verds i cafès,
de moviment i quietud
que parla del caliu i la calidesa que s’experimenten
abrigada entre uns braços estimats
que parla de pells i cors bategants
d’ulls mig oberts però conscients, un matí qualsevol
cultivadors de bellesa
i curadors de refugis de tendresa,
sabor i devoció